100 DIES

El govern del PP no es mereix ni els 100 dies que per cortesia se li solen donar a un equip de govern quan assumeix algun tipus de responsabilitat, perquè en aquests dies que porta al capdavant del consistori de la nostra ciutat governant “s'ha cobert de glòria”, adoptant una sèrie de mesures que han perjudicat d'una manera o d'una altra als vinarossencs.

D'una banda ens trobem amb una taxa de residus urbans de la qual hem estat exemptes durant 8 anys i que, ara, escudant-se en la joisosa crisi i en la mentida de la feble situació de les arques municipals, ens apliquen de forma rotunda a tots els ciutadans. A més per si no fos suficient, es trauen de la màniga el suposament pagament dels segellat de l'abocador que estava previst ho pagués la Generalitat. La primera en el front Srs. del PP.

Per si no fos poc, i ja van dues que afecten a la nostra butxaca, els Srs. del PP. Es pugen els sous, ( 24% més), però d'una forma sibilina, enganyant i deformant la realitat i fen-los creure a tots vostés que els comptes publicats pel nostre partit i mostrades en roda de premsa són falses.Gens més lluny de la realitat. Vostés sense vergonya i sense pudor s'han pujat els sous. Quina cara més dura tenen.

I per a rematar, senyors meus, el no va més de l'espantall és la retallada dels espais cedits en el Diaret, als partits polítics amb representació municipal. Des de fa 8 anys ha estat el Diaret, el mitjà públic i difusor d'articles polítics i d'opinió de tots els partits, fent ús de la pàgina que cadascún dels partits tenia assignada. Doncs bé, des de l'entrada al govern el PP, amb el canvi de director del setmanari i abans que s'aprovés el nou reglament del Diaret, sota l'excusa que “ als ciutadans els cansa tanta pàgina política “ retallen i així coarten l'espai públic de llibertat d'expressió que tenen els partitis polítics.

El Sr. Gandia, imprudent com sempre, és va atrevir a denominar a aquest canvi com “una reestructuració del setmanari proporcional als resultats electorals”. A casa meua això se li diu “retallada de la llibertat d'expressió”, terme utilizant de forma comuna en situacions i en països amb governs dubtosos que veuen en els opositors enemics que s'ha de callar.

Si per un moment podien pensar que això podria ser així, gens més lluny de la realitat. Vivim en democràcia i en llibertat i ningú, ni vostés ni els seus van a poder callar ni manipular-nos, mentre existeix altres espais on pugem expressar les nostres idees, crítiques i divergències a governs i actituds que vulguin acabar amb la llibertat de dir el que volem i sentim.